Ruta guiada al Portell del Infern amb l’IES Almenara

ShareRuta guiada al Portell del Infern amb l’IES Almenara El passat dijous 16 de novembre vam tindre l’oportunitat de guiar als alumnes de 4t d’ESO del IES Almenara de Castelló. La ruta escollida és la del Portell del Infern i el Salt de Robert, al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, de 9kms i … Llegiu més

Ruta guiada en BTT per la Tinença

ShareRuta guiada en BTT per la Tinença Divendres passat vam tindre l’oportunitat de guiar per la Tinença de Benifassà un gran grup de ciclistes de la comunitat de Madrid. L’oportunitat va vindre de la mà de Itinerantur que gràcies a la seva feina van poder muntar una gran sortida per a l’agència de viatges Rutas Pangea, … Llegiu més

L’antic camí del Ballestar a la Sénia

ShareL’antic camí del Ballestar a la Sénia L’antic camí del Ballestar a la Sénia era la via de comunicació principal entre aquesta localitat de la Tinença i la sortida natural al mar per la Sénia. Per aquí transcorrien traginers amb les seves mercaderies, comerciants i la gent d’aquests pobles de muntanya.  Un camí empredrat fet … Llegiu més

Ja és primavera a la Tinença / Ya es primavera en la Tinença de Benifassà

SharePractica senderisme, btt, orientació, o trailrunning a la Tinença de Benifassà   No hi ha excuses, ni fred ni calor, ni molta pluja ni poca, ni sol ni núvol, el que es diu un temps primaveral! Aquest passat diumenge hem entrat de forma oficial a la primavera. Aquest fet, a banda de marcar el fi … Llegiu més

Històries de la Tinença: L’Avenc dels Lladres

Històries de la Tinença / Historias de la Tinença

 

senderismo tinença de benifassa

Les muntanyes dels Ports han sigut testimonis de vida, però també de misèria i de guerres. Com molts sabreu, aquestes muntanyes van servir com a camp de batalla durant les guerres carlistes. Els partidaris de Carlos María Isidro de Borbón, els carlistes, i els defensors de Isabel II, els isabelins, van tindre una presència molt important durant la guerra dels 7 anys.

La singular geología d’aquestes muntanyes permetia que les tropes carlistes, més reduïdes i amb menys efectius, poguèssin trobar amagatalls i llocs de ofensiva contra els isabelins. Tot això va provocar que la gent que vivia als masos fora de les poblacions, es trobèssin desprotegits contra els desitjos de uns i d’altres. Com passa a totes les guerres la població civil s’emportava sempre la pitjor part.

A ran d’això van ocorrer fets que s’han conservat a la memòria dels més vells i que, si no es posen per escrit, tenen els seus dies comptats. Aquesta història l’hem extret del llibre «El Boixar, identidad como pueblo» de Vicent Galmés, gràcies a les converses amb els vells del poble, ell les ha pogut guardar per a la posteritat. Aquí la deixem:

En el Mas de la Boixar, situado en el término de Valderrobles pero cerca del Mas Blanc, vivían solos un señor y un señora bastante mayores, ya que su hijo hacía diez años que se había marchado al frente y no tenían noticias de él. Un buen día llegó a la masía un hombre vestido de militar a pedirles alojamiento; durante la cena estuvo hablando con los masoveros y les dijo que era sargento y que iba de paso. Los masoveros le contaron la historia de su hijo y este les preguntó que si vieran a su hijo lo reconocerían, a lo que, con total firmeza, le contestaron que sí.

Al terminar de cenar se acostaron si más y a la mañana siguiente el sargento se quitó la barba, el bigote y se aseó, dándoles la sorpresa de que él mismo era el hijo que no sabían nada durante tanto tiempo.

Tras la buena noticia y después de unos días, una noche mientras cenaban le contaron que habitualmente una banda de maleantes que venían del Bajo Aragón y que estaba formada por 13 o 14 miembros, cuando actuaban por el término, siempre les elegían a ellos para les prepararan las comidas, maltratándolos y robándoles lo poco que tenían. Después de escuchar la historia les dijo a sus padres que él les daría un escarmiento.

Pasado un tiempo llegó uno de los emisarios de los ladrones a decirle a la señora que matara un cordero y que preparara el vino para la tarde. Entonces el sargento y algún masovero molesto del contorno prepararon un plan, se escondieron en las cuadras y esperaron a que los ladrones bebieran abundantemente. Llegado el momento, el militar, con su arma reglamentaria entró en la casa y les dio el alto mientras otros hombres se apoderaban de les armas que normalmente dejaban juntas en la entrada de la casa.

Tras la detención los ataron a todos con una cuerda y en fila los condujeron al Avenc del Sola de Molesa, un agujero natural que está situado cerca del Mas Blanc; allí el sargento les disparó uno a uno matándolos a todos, echando los cuerpos a la fosa.

Pasados seis meses por Valderrobres y su contorno corría un rumor que centraba las sospechas de la desaparición cerca del Boixar y el sargento, al que le llegaron estas noticias, se asustó un poco y por precaución se fue al pueblo, compró una cadena y con la ayuda de sus cómplices sacaron los despojos y los quemaron en el fondo de un valle cercano, destruyendo de esa forma todas las pruebas.

En el lugar aún se pueden ver las marcas que dejó la cadena en el roce con la piedra y con el paso del tiempo el agujero pasó a llamarse El Avenc dels Lladres…

mapa avenc

Novetats d’estiu 7 Pobles

Molt bona nit!

Muy buenas noches!

Us informem que durant tot aquest estiu 2015 tindreu el trasllat d’equipatge gratuit sigui quina sigui l’opció d’etapes escollida, de 2 fins a 5 dies sense motxilla a l’esquena!

DSC_5590_rev

Os informamos que durante todo este verano 2015 tendréis el traslado de equipaje gratuito sea cual sea la opción de etapas escogida, de 2 hasta 5 días sin mochila en ristre!

Veniu a gaudir de la Tinença de Benifassà amb lleugeresa, gaudint de la natura i la cultura d’aquesta comarca tant singular. Us esperem amb els braços oberts!

7 pobles tinença senderisme senderismo trekking trailrunning btt

Ven a disfrutar de la Tinença de Benifassà con ligereza, disfrutando de la naturaleza y la cultura de esta comarca tan singular. Os esperamos con los brazos abiertos!

formulario-reserva
RESERVA ONLINE

 

 

 

 

Històries de la Tinença

Les culleres de fusta de boix, el Boixar.

 

El Boixar es troba situat a 1089m sobre el nivell del mar, en un promontori entre el barranc de l’empedrada i … Deu el seu nom a la gran quantitat de boixos (Buxus sempervirens) que creixien a la zona i que fan donar lloc a una notable indústria de fabricació artesanal d’utensilis i cobertes d’aquesta fusta.culleres de boix el boixar 7pobles histories de la tinença

Quan arribem al Boixar destaca la seva extensió, ja que va ser el municipi més gran de la setena fins l’any 1900, arribant gairebé a 600 habitants. A partir de llavors va perdre població degut a les guerres i post-guerres quedant-es gairebé despoblat als anys 90.

culleres de boix el boixar 7pobles histories de la tinença

A partir de llavors, l’augment del turisme rural i la restauració com a segona residència de les antigues cases familiars ha dut que la vida torni poc a poc als seus carrers. Però sobretot destaca la tornada d’aquest moviment quan hi ha les festes de juny i les festes patronals d’agost, quan els veïns tornen a gaudir de la fresca de les seves cases i les antigues tradicions.

Mireu si es fan fer famoses les culleres que fins i tot, el grup de música popular Quicom el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, han fet una canço per a recordar-les, aquí us deixem la lletra i el video.

Cullera de farinetes
feta de boix del Boixar.
Cullerero Cullerero,
ai!, qui me’n voldrà comprar?
La cullera que no crema
ni al tastar ni al remenar.

Assentat al banc de fusta,
les hores mai he contat.
Au, afanyat, de presseta
que s’ha d’acabar l’estall.
Fa molts anys i encara sento
l’olor de boix a les mans.

Si minjar de fer culleres
o fer màrgens o espardenyes
o cabassos i graneres, no pot ser.
Qui apanyarà la pedra
o l’argila i la seda
o la llata de palmera, qui ha de ser?

Busco el bon tracte d’unes mans;
– En mi sempre faràs tracte.
Tota la saviesa de tants anys;
– Cullerer és lo meu ofici.
Tantes hores ben perdudes en detalls:
– Jo mai he comptat les hores.
La paciència de l’ofici d’artesà.

Dormíem sense taulada
dalt del barranc de Lloret.
Mos trobàvem amb pastors,
serradors i carboners.
Hòmens de monte com natros,
jo només un sagalet.

Agafa ben fort la gúbia,
fixa’t i n’adependràs.
Porta tot lo seu ofici
tallat a les seus mans.
Quan lo Birbo no em mirava,
jo me’l quedava mirant.

Si minjar de fer culleres
o fer màrgens o espardenyes
o cabassos i graneres, no pot ser.
Qui apanyarà la pedra
o l’argila i la seda
o la llata de palmera, qui ha de ser?

WhatsApp Contacta amb nosaltres