Una vida descobrint
Hi ha cops a la vida que tot es fa costa amunt, veus que els projectes que has emprès els hi costa alçar el vol com a tu t’agradaria, el temps va passant i no tens els resultats esperats. Però tot això, gairebé sempre, és resultat de la teva autoexigència.
Així que, per a tocar de peus a terra, és necessari escoltar la veu de la experiència, la veu d’aquells que porten recorrent camins vitals molts més anys que un mateix, dels que les han vist de tots colors i d’aquells que han gaudit, en el nostres cas, de muntanyes d’arreu del món.
En Jordi i la Roser ens han donat una lliçó de vida, de valentia, de amor per allò que hem creat i també de amor per la vida. Gràcies per vindre, teniu un lloc guardat al nostre cor i a casa nostra.
Joel i Soraya
Us deixem el email amb el seu permís:
Hem passat 7 dies estupendos ,el meu home i jo, entre el 4 i el 10 d’agost a la Tinença de Benifassà, petit paradís salvatge i bell, esculpit a la roca aspra,caminant per la ruta dels 7 pobles. Totalment recomanable. Hem gaudit de la bellesa, la ruta pels camins, amples, estrets i costeruts, les vistes impressionants, els estimballs, les tarteres, les escultures capricioses de les roques, els penyasegats que et posen el cor en un puny, el bon temps (això no s’hi inclou sempre), el silenci, els cants del vent , les cabres , alguna pèrdua del camí, els barrancs ombrívols i escabrosos farcits de verd, els plans dels cims amb vistes al mar, les boscúries, les rouredes, les pinedes, el perfum de les mates d’espígol, els ocells (i altres voladors com les mosques impertinents) els pobles buits o plens, la Festa Major, el repic de les campanes, la gent amable, el bany al pantà d’Ulldecona desprès d’una ruta llarga i calorosa, i el confort del deliciós plat a taula i el llit, després de caminar de valent.
El Joel Garcia ens ha planificat aquesta ruta tinençana. Gràcies Joel i també a la teva dona.