{"id":1100,"date":"2015-05-29T18:26:17","date_gmt":"2015-05-29T17:26:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.7pobles.com\/?p=1100"},"modified":"2015-06-01T11:51:50","modified_gmt":"2015-06-01T10:51:50","slug":"histories-de-la-tinenca-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.7pobles.com\/es\/histories-de-la-tinenca-2\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ries de la Tinen\u00e7a"},"content":{"rendered":"Share<\/a>

Les culleres de fusta de boix, el Boixar.<\/h3>\n

 <\/p>\n

El Boixar<\/strong> es troba situat a 1089m sobre el nivell del mar, en un promontori entre el barranc de\u00a0l’empedrada i … Deu el seu nom a la gran quantitat de boixos (Buxus sempervirens)<\/strong>\u00a0que creixien a la zona i que fan donar lloc a una notable ind\u00fastria de fabricaci\u00f3 artesanal d’utensilis i cobertes d’aquesta fusta.\"culleres<\/p>\n

Quan arribem al Boixar destaca la seva extensi\u00f3, ja que va ser el municipi m\u00e9s gran de la setena fins l’any 1900, arribant gaireb\u00e9 a 600 habitants. A partir de llavors va perdre poblaci\u00f3 degut a les guerres i post-guerres quedant-es gaireb\u00e9 despoblat als anys 90.<\/p>\n

\"culleres<\/a><\/p>\n

A partir de llavors, l’augment del turisme rural i la restauraci\u00f3 com a segona resid\u00e8ncia de les antigues cases familiars ha dut que la vida torni poc a poc als seus carrers. Per\u00f2 sobretot destaca la tornada d’aquest moviment quan hi ha les festes de juny i les festes patronals d’agost, quan els ve\u00efns tornen a gaudir de la fresca de les seves cases i les antigues tradicions.<\/p>\n

Mireu si es fan fer famoses les culleres que fins i tot, el grup de m\u00fasica popular Quicom el C\u00e8lio, el Noi i el Mut de Ferreries, han fet una can\u00e7o per a recordar-les, aqu\u00ed us deixem la lletra i el video.<\/p>\n

Cullera de farinetes
\nfeta de boix del Boixar.
\nCullerero Cullerero,
\nai!, qui me’n voldr\u00e0 comprar?
\nLa cullera que no crema
\nni al tastar ni al remenar.<\/p>\n

Assentat al banc de fusta,
\nles hores mai he contat.
\nAu, afanyat, de presseta
\nque s’ha d’acabar l’estall.
\nFa molts anys i encara sento
\nl’olor de boix a les mans.<\/p>\n

Si minjar de fer culleres
\no fer m\u00e0rgens o espardenyes
\no cabassos i graneres, no pot ser.
\nQui apanyar\u00e0 la pedra
\no l’argila i la seda
\no la llata de palmera, qui ha de ser?<\/p>\n

Busco el bon tracte d’unes mans;
\n– En mi sempre far\u00e0s tracte.
\nTota la saviesa de tants anys;
\n– Cullerer \u00e9s lo meu ofici.
\nTantes hores ben perdudes en detalls:
\n– Jo mai he comptat les hores.
\nLa paci\u00e8ncia de l’ofici d’artes\u00e0.<\/p>\n

Dorm\u00edem sense taulada
\ndalt del barranc de Lloret.
\nMos trob\u00e0vem amb pastors,
\nserradors i carboners.
\nH\u00f2mens de monte com natros,
\njo nom\u00e9s un sagalet.<\/p>\n

Agafa ben fort la g\u00fabia,
\nfixa’t i n’adependr\u00e0s.
\nPorta tot lo seu ofici
\ntallat a les seus mans.
\nQuan lo Birbo no em mirava,
\njo me’l quedava mirant.<\/p>\n

Si minjar de fer culleres
\no fer m\u00e0rgens o espardenyes
\no cabassos i graneres, no pot ser.
\nQui apanyar\u00e0 la pedra
\no l’argila i la seda
\no la llata de palmera, qui ha de ser?<\/p><\/blockquote>\n