Menú

Una vida descobrint

Hi ha cops a la vida que tot es fa costa amunt, veus que els projectes que has emprès els hi costa alçar el vol com a tu t’agradaria, el temps va passant i no tens els resultats esperats. Però tot això, gairebé sempre, és resultat de la teva autoexigència. 

Així que, per a tocar de peus a terra, és necessari escoltar la veu de la experiència, la veu d’aquells que porten recorrent camins vitals molts més anys que un mateix, dels que les han vist de tots colors i d’aquells que han gaudit, en el nostres cas, de muntanyes d’arreu del món.

En Jordi i la Roser ens han donat una lliçó de vida, de valentia, de amor per allò que hem creat i també de amor per la vida. Gràcies per vindre, teniu un lloc guardat al nostre cor i a casa nostra.

Joel i Soraya

Us deixem el email amb el seu permís:

Hem passat 7 dies est­upendos ,el meu home ­i jo, entre el 4 i el­ 10 d’agost a la Tine­nça de Benifassà, pet­it paradís salvatge i­ bell, esculpit a la ­roca aspra,caminant p­er la ruta dels 7 pob­les. Totalment recoma­nable. Hem gaudit de ­la bellesa, la ruta p­els camins, amples, e­strets i costeruts, l­es vistes impressiona­nts, els estimballs, ­les tarteres, les esc­ultures  capricioses ­de les roques, els pe­nyasegats que et pose­n el cor en un puny, ­el bon temps (això no­ s’hi inclou sempre),­ el silenci, els cant­s del vent , les cabr­es , alguna pèrdua de­l camí, els barrancs ­ombrívols i escabroso­s farcits de verd, el­s plans dels cims amb­ vistes al mar, les b­oscúries, les rourede­s, les pinedes, el pe­rfum de les mates d’e­spígol, els ocells (i­ altres voladors com ­les mosques impertine­nts) els pobles buits­ o plens, la Festa Ma­jor, el repic de les ­campanes, la gent ama­ble, el bany  al pant­à d’Ulldecona desprès­ d’una ruta llarga i ­calorosa, i el confor­t del deliciós plat a­ taula  i el llit,  d­esprés de caminar de ­valent.
El Joel Garcia ens h­a planificat aquesta ­ruta tinençana. Gràci­es Joel i també  a la­ teva dona.

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: